Enguany el missatge del Dia Mundial del Teatre va a càrrec del dramaturg Jon Fosse, que fa un al·legat a favor de la pau a través de l’art. Aquest text serà llegit als teatres d’arreu del món i l’artista, guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 2023, ha aprofitat l’ocasió per impregnar-lo d’un context internacional bel·licista per alçar la veu i posar en valor el paper de l’art com una eina capaç de fomentar la pau i l’empatia entre persones i nacions.

Oriol Genís serà qui llegirà el manifest de Fosse a Barcelona. Ho farà a la celebració del dia 27 de març a la Plaça del Sol de Gràcia a partir de les 17h. Seguidament es llegirà el manifest propi de l’AADPC, redactat per l’actriu Maria Fontana, qui aportarà una mirada optimista i reivindicativa sobre les arts escèniques catalanes.

Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre 2024

Cada persona és única i, alhora, com totes les altres. L’aparença, es pot
veure, és cert, però també hi ha alguna cosa dins de cada persona que li
pertany, que la fa única. Podem anomenar-lo ànima o esperit, o bé,
podríem no posar-hi paraules, simplement deixar que hi sigui.

Al mateix temps que som diferents, també som iguals. Les persones de
tot el món som fonamentalment iguals, sense importar quina llengua
parlem, quin color de pell o de cabell tinguem.

Potser això és una mena de paradoxa: que som completament iguals i
diferents alhora. Potser una persona és paradoxal en la seva connexió
entre el cos i l’esperit, entre allò terrenal i tangible i allò que transcendeix
els límits materials i terrenals.

L’art, el bon art, aconsegueix a la seva manera i de forma fabulosa reunir
allò absolutament únic amb allò universal. Ens permet entendre la
diferència entre allò estrany i allò universal. En fer-ho, l’art transcendeix
les fronteres dels llenguatges i els límits geogràfics. Reuneix no només
les qualitats individuals, sinó també les característiques d’un grup de
persones, per exemple, les nacions.

L’art no s’expressa provocant que tot sigui igual; per contra, ens mostra
les nostres diferències, allò que és aliè o estrany. Tot bon art conté
precisament això: una cosa estranya, una cosa que no podem
comprendre completament i que, tanmateix, entenem de certa manera.
Conté allò enigmàtic, una cosa que ens fascina i per tant ens porta més
enllà dels nostres límits i així crea la transcendència que tot art ha de
contenir ia la qual conduir-nos.

No se m’acut una millor manera d’unir els oposats. És exactament
l’enfocament invers al dels conflictes violents que veiem sovint al món,
que alimenten la temptació destructiva d’aniquilar tot allò estrany, tot allò
únic i diferent, comunament utilitzant els invents més inhumans que la
tecnologia ha posat a la nostra disposició. Hi ha terrorisme en aquest
món. Hi ha guerra, ja que la gent té un costat animal que el porta a veure
allò estrany com una amenaça a la seva pròpia existència, en lloc de
veure el fascinant enigma que això representa.

I aleshores l’única cosa, com és de diferent universalment comprensible,
desapareix. Deixant enrere una semblança col·lectiva on tot allò diferent
és una amenaça que ha de ser erradicada. El que veiem des de fora, es
veu com a desigualtat; per exemple, les religions o ideologies polítiques
es converteixen en una cosa que ha de ser derrotada i destruïda.
La guerra és la batalla contra allò que jeu en el més profund de cadascun
de nosaltres: l’únic. I és una batalla contra tot art, contra l’essència més
íntima de tot art.

He parlat de l’art en general, no de l’art teatral en particular, això és
perquè tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: prendre allò
singular i específic per fer-ho universal. Articula en la seva expressió
artística allò únic amb allò universal: no eliminant allò singular, sinó
emfatitzant-ho; deixant que allò estrany i allò desconegut brilli clarament.

És tan simple com que la guerra i l’art són oposats, que la guerra i la pau
són oposats. L’art és pau.

Jon Fosse