El text també especifica com aquestes pèrdues tenen intensitats molt diferents en els dominis culturals: el del patrimoni i museus perd un 35%; el de les arts escèniques i musicals, un 72%; l’edició i el comerç al detall de llibres, un 14%; l’audiovisual i multimèdia, un 15% i les activitats de disseny especialitzat, fotografia, creació artística i literària, un 12%.

Per dimensionar els dominis culturals anteriorment descrits s’ha agafat com a referència els comptes de les empreses culturals del 2018 elaborats per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), mentre que les fonts consultades per realitzar les estimacions de pèrdues de facturació del 2020 han estat, entre altres, l’Idescat, GFK, Adetca, l’Anuari de l’SGAE, l’Anuari la Música d’ARC i el grup Enderrock i ComScore.

La cultura en viu, la més afectada

Els sectors que requereixen la presencialitat han estat lògicament els més castigats. És el cas de les arts escèniques i musicals, el domini cultural més perjudicat durant la crisi que acusa una pèrdua global el 2020 del 72% de la facturació respecte l’exercici anterior. Les arts escèniques han tingut unes pèrdues del 58% i la música en viu del 87%. Aquest domini té un pes del 7% en la facturació global del sector cultural a Catalunya.

Davant la falta de dades dels ingressos de tots els museus, el patrimoni cultural, els arxius i les biblioteques catalans, s’ha assumit que el decrement dels ingressos serà proporcional a la pèrdua de visitants, dada que sí que està disponible i que correspon a un descens aproximadament del 77% dels visitants respecte el 2019. A partir d’aquesta dada, s’estima que les activitats a museus i gestió de llocs i edificis històrics han tingut una pèrdua del 35% dels ingressos.
Els sectors que millor han resistit l’embat de la crisi sanitària

En canvi, el domini de l’audiovisual i multimèdia, un dels que engloba més subsectors i suposa un pes més gran en el conjunt del sector cultural (el 41%), aboca unes xifres complexes: mentre l’exhibició cinematogràfica ha experimentat unes pèrdues del 73% i el comerç en detall de música i vídeo enregistrats perden un 41%, l’edició de vídeojocs i l’activitat d’enregistrament de so i edició musical incrementen un 11 i un 12% respectivament.

Pèrdues similars presenta la macroagregació d’activitats de disseny, fotografia i creació artística i literària, amb un decrement del 12%, mentre que el sector del llibre perd un 14% (en concret, el comerç al detall de llibres en suport físic i digital baixa un 23% i l’edició de llibres un 12%).

El salt digital 

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe, que també recull com durant el confinament la cultura ha reconvertit els formats en viu en formats digitals. Després de consultar diversos esdeveniments, fires i festivals que havien portat a terme aquesta adaptació – com el Mercat de Música Viva de Vic, el Festival de Peralada, FiraTàrrega, el Festival Temporada Alta, Recomana- Premis de la Crítica, Plàudite, Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el D’A, l’Atlàntida Film Fest-Filmin, la Mostra Internacional de Films de Dones, Manga Barcelona, Litterarum, Loop Festival i Fira i Sónar+D –, es conclou que la conversió al digital, amb l’excepció de l’audiovisual, no compensa per ara la inversió econòmica necessària. La disminució d’ingressos i la pèrdua de patrocinis que implica fa que aquesta conversió es justifiqui únicament pel manteniment de l’activitat i el posicionament de marca. Els gestors consultats pronostiquen un futur híbrid amb més opcions i canals en el qual el digital és un complement i no un substitut de l’oferta física.