La Gala de presentació de la temporada teatral, Catalunya Aixeca el Teló constitueix cada temporada un repte artístic i organitzatiu per a la nostra entitat, buscant donar resposta als diferents condicionants i sensibilitats de les arts escèniques a Catalunya. I vol oferir una imatge global de les Arts Escèniques a Catalunya que reflecteixi la totalitat del sector.
Enguany, en la línia d’oferir un espectacle diferent per celebrar la gran festa del sector, ADETCA, obre un concurs per trobar una idea, un guió, que sota el lema “Un món sense teatre”, imagini com es podria desenvolupar i esdevenir la idea central de la XIX EDICIÓ DE LA GALA CATALUNYA AIXECA EL TELÓ 2020
Per què enguany hem optat per fer un concurs d’idees?
Ens venia de gust descobrir nou talent. Deixar-nos sorprendre i fer alguna cosa totalment nova.
No sabem quina forma tindrà aquesta gala. No us ho podem explicar, no tenim cap pista de quines idees fantàstiques ens sorprendran. Però en aquest perill, en aquesta fragilitat de la incertesa és on s’amaga la il·lusió.
I això és una cosa que no perdrem mai. La il·lusió per fer del teatre, l’art més viu. L’art més present. Més fràgil i el més efímer.
Estem bojos? Potser sí. Com deia Shakespeare: amb les nostres bogeries renunciem a ser el que som per convertir-nos en allò que somiem ser.
Un món sense teatre: el fil conductor de la gala
Des de temps immemorials, el teatre ha estat un punt de trobada dels habitants d’una ciutat. Un edifici on es convida a reflexionar, indignar-se, sentir compassió, riure, evadir-se. Un lloc de reunió on la gent es troba i comparteix un relat, s’esgarrifa amb el virtuosisme d’un intèrpret, s’emociona amb la melodia d’una cançó.
Amb la trista notícia del tancament d’un altre teatre a la ciutat, ens va passar una idea pel cap: “què passaria si el teatre no hagués existit mai?”
Si al món no hi hagués teatre, les persones que ompliran la platea per celebrar l’inici de temporada, no riuran juntes o aplaudiran juntes o ploraran juntes alhora escoltant, olorant, veient aquesta obra d’art efímera que succeeix únicament en el moment present.
El teatre no és cinema ni televisió ni pintura. Ho deia Shakespeare: el teatre està fet de la matèria dels somnis.
I aquests somnis es poden fer realitat si tenen uns ulls que els miren.
Si en aquest nostre món no existís el teatre, potser els nostres somnis serien més ensopits, menys brillants. No ho sabem.
Què passaria en un món sense teatre?
